Aquest document de la UNESCO, titulat "AI and the Future of Education: Disruptions, dilemmas and directions", ofereix una antologia de vint-i-u peces de reflexió que analitzen com la intel·ligència artificial està transformant l'educació. El seu propòsit és obrir un espai de diàleg plural —un “commons” compartit— que permeti debatre tensions, dilemes i possibles direccions, amb l'objectiu de mantenir l'educació com a bé públic en un món digitalitzat.
Els textos exploren qüestions filosòfiques sobre què significa aprendre i ensenyar en un entorn on les màquines ja no són només eines, sinó actors que interactuen com a tutors, companys o professors virtuals. S'examinen les promeses i riscos de la intel·ligència artificial generativa, assenyalant tant les oportunitats de personalització com els perills de pèrdua de pensament crític, dependència tecnològica i ampliació de les bretxes d'accés.
Una part central del document es dedica a la pedagogia i l'avaluació. Diversos autors qüestionen els límits dels models adaptatius i adverteixen sobre la possible marginació del docent, mentre altres proposen aprofitar la IA per substituir sistemes d'avaluació estandarditzats per processos més continus, formatius i centrats en la relació educativa. També es subratlla la importància de revaloritzar el paper dels professors, defensant la seva funció insubstituïble en la construcció de l'autonomia, la curiositat i el benestar emocional dels estudiants.
El volum dedica especial atenció a les dimensions ètiques i de governança. Es planteja la necessitat d'integrar principis de drets humans, justícia, inclusió i cura en el disseny i ús de la IA, en lloc d'afegir-los posteriorment. A més, es qüestiona com els sistemes algorítmics influeixen en les polítiques educatives i es fa una crida a enfortir la participació democràtica en les decisions sobre la seva adopció.
Un altre bloc aborda les desigualtats codificades en la tecnologia. S'inclouen reflexions sobre la situació en contextos del Sud Global, les barreres lingüístiques, l'accés desigual i les necessitats específiques de col·lectius com dones joves o estudiants sordes i amb dificultats auditives. Aquestes contribucions proposen enfocaments participatius i localitzats perquè la IA pugui servir a la diversitat cultural i social.
Finalment, el document analitza les implicacions de la IA en l'àmbit de les polítiques públiques i les dinàmiques geopolítiques. Es destaca que la intel·ligència artificial ja forma part d'estratègies nacionals comparables a les de l'economia o la defensa, i es planteja que l'educació s'ha de preparar per aquest escenari amb polítiques que garanteixin tant la innovació com l'equitat.
En conjunt, aquesta publicació no ofereix solucions tancades, sinó un marc de debat obert i divers. Convida a reflexionar sobre com garantir que la integració de la intel·ligència artificial en l'educació es realitzi des de principis d'equitat, sostenibilitat, inclusió i respecte a la dignitat humana.
15/07/2026
Informe de SAP i Oxford Economics (2026) sobre el valor de la IA en 2.600 empreses de 13 països: augment de la despesa i el ROI, auge de la IA ...
18/03/2026
Informe d'Accenture que analitza per què el núvol ha d'evolucionar per sostenir la innovació en IA. A partir de dades de 216 empreses, proposa ...
05/03/2026
Estudi d'Anthropic que proposa una nova manera de mesurar l'impacte real de la IA en el mercat laboral. Combina capacitats teòriques amb dades d'ús ...
27/01/2026
Assaig de Dario Amodei que analitza els principals riscos dels sistemes d'IA cada cop més potents: des de comportaments autònoms imprevisibles fins ...